A LAS ESTRELLAS LES SALE COMPETENCIA (titular del País de los Estudiantes)

1. Resume brevemente el contenido principal de la noticia. El texto habla de la lista de los actores y actrizes afectados por la crisis de su estatus, a causa de la desconfianza de Hollywood.
2. ¿A qué se denomina en el cine de E.E.U.U. la lista A? Es el término que los grandes estudios acostumbran a utilizar para definir las estrellas cuya presencia en la película garantiza su rentabilidad.
3. Señala qué películas fueron las más taquilleras en 2009 y cómo afecta a los grandes actores que se cita en el texto. Las taquilleras de 2009 fueron Noche en el museo 2; La proposición y Ángeles y demonios. Esto afecta que la estrella de la película de turno solía nutrirse de un trato a todas luces ventajosos para ella.
4. ¿Cuál puede ser el futuro de las películas norteamericanas?
5. Indica qué actores se han salvado, hasta ahora, "de la quema" y por qué. Los actores "salvados" son Brad Pitt, Jonny Depp y Matt Damon. El primero, Pitt, se salva porqué su última película consiguió una taquilla digna. El segundo, Depp, por que está respaldado por el éxito de la trilogía de Piratas del Caribe.

Les noves tecnologies (reportatge).

La tecnologia actual// Sembla que avui dia no podem prescindir de les noves tecnologies; hi estem, d’alguna manera, enganxats. Si no fem una vídeo conferència, hem de mirar el correu electrònic o, simplement, estar-se a l’ordinador per passar el temps. Tots aquests fets porten al sedentarisme. És a dir, que ens podem estar hores i hores davant l’ordinador sense fer altres activitats sanes, com, per exemple, anar a caminar, quedar amb els amics i amigues o, simplement, fer la compra al mercat. Si una persona que s’està moltes hores davant l’ordinador, tard o d’hora acabarà tenint obesitat; mal d’esquena per les males postures o, fins i tot, relacionar-se poc amb la societat que l’envolta.

Ho dolent de la tecnologia// Segons Kristian Wilson, treballador de la multinacional Nintendo, va dir l'any 1989 que els videojocs no són pas perjudicials per a les persones. “Els videojocs no afecten als nens: és a dir, que si Pacman ens hagués afectat quan érem petits, ara ens mouríem per habitacions fosques, tragan amb nosaltres unes pastilles màgiques i escoltant una música electrònica repetitiva” es defensava Wilson. Però és evident que aquest personatge anomenat Pacman és fruit de la imaginació dels creadors dels videojocs. Mai ens passejarem per la foscor empassant pastilles.

Durant fa pocs anys, es van posar de moda els jocs del tipus brain trainer. De bon principi, els creadors d’aquests jocs deien que jugant amb aquesta mena de jocs una persona podria millorar la seva capacitat mental. Però un recent estudi de la BBC ha dit que aquesta afirmació és falsa. Les vendes dels brain trainer es venen d’una manera impressionant. La BBC ha justificat aquest estudi dient que per més que les vendes siguin extraordinàries, no és una excusa per dir que els brain trainer et fant més intel·ligent. L'única cosa que provoquen, és millorar la destresa del jugador. Jugar, via on-line, al joc de Mario Bros té els mateixos efectes. Però sempre hi ha la gent que està en contra. Nintendo, la principal companyia que fabrica aquesta mena de joc, diu que encara s'ha d'investigar, amb proves científiques, aquest estudi.

Però el joc no és l'únic problema que hi ha amb les TIC. El jovent d'avui dia està “enganxat” i “penjat” a l'ordinador que molts cops ni se’n recorda que ha de fer els deures, estudiar per l'examen de català o bé anar a fer una volta amb els amics. Malgrat aquests problemes, no són pas els únics que hi ha; addicció al joc; cibersexe; pèrdua d'intimitat; pèrdua de temps; missatges ofensius; estafes/robatoris; i una llarga llista que mai s'acaba. Abans de tot, comentem aquests problemes: el primer, el d'estar enganchat i penjat a l'ordinador. L'oferta d'Internet és tan àmplia que els jove s'hi volen consumir aquestes ofertes. Xarxes socials (com pot ser el Facebook, el Messenger, el Fotolog...) que permeten estar connectats amb els amics que viuen a l'altre punta del món. Però aquest problema en porta un altre: que les amistats que tenim per anar a prendre un cafè al bar o per anar a fer una volta, els hi tindrem de dir “amics de pantalla”, doncs parlarem més amb aquestes xarxes socials que no cara a cara. L’addició al joc, que pot comportar, si es juga amb diners, arribar a la bancarrota si s'hi juga amb molts diner i es perden tots. Però també ens poden fer que no complim amb les nostres obligacions, com anar a l'escola o a la feina, no estudiar...

Però un efecte que pot repercutir a la vida diària d'una persona és la intimitat mitjançant la violació d'aquesta. Ultimament s'ha ficat de moda la xarxa social Facebook. En aquesta xarxa social i passa, igual que en altres llocs com aquests -com pot ser Tuenti, coses realment contradictóries. Quan un usuari es vol fer soci d'aquestes xarxes, deixa les seves dades personals sense llegir-se gaire les condicios d'ús, i si ho fa, ho fa per sobre. Segurament, un es pot justificar dient que aquestes condicions són massa llarges i que fa mandra llegir-les. El perril està aqui, ja que ninguna persona saps qui té i on són les seves dades personals. I si les té algú ¿qui és aquest algú? ¿Com les administra? Aquestes, com moltes d'altres, són preguntes que dificilment tenen resposta. Moltes empreses compren els drets dels usuaris de les xarxes socials. D'aquesta manera aquestes empreses saben ho que fan o farán, o que els hi ha passat -alguna borratchera o alguna nit boiga. Així, els de l'empresa s'estalvien algun espant sobre els seus treballadors.

Aixó és ho que li va passar a un jove treballador de la Gran Bretanya. Va anar a treballar en una fàbrica del mateix país. Però els amos van mirar el seu Facebook i van descubrir que, en una festa, es va emborratchar i es va disfrassar de fada. El van despedir.

La crisi de la lectura// Si llegir llibres, diaris i revistes ja fa mandra, encara en fa més si la joventut té un ordinador a casa. La raó de la crisi de la lectura, i això comporta que el llibre també estigui en decadència, és que els jovents estiguin jugant als jocs on-line. Una solució, encara que una mica difícil d'imposar, és que els pares del jove intentint estar a sobre d'aquest perque no estigui tantes hores en el ordinador o a la consola.

1. Tras leer esta noticia, enumera las razones principales del envejecimiento de la población mundial.

2. Señala de quién es el informe del que se recogen los datos del texto. De la División de Población de la Organización de las Naciones Unidas (O.N.U).

3. Explica las implicaciones que tiene sobre cuestiones como los mercados de trabajo y la sanidad este envejecimiento de la población.

4. Expón que evolución creen los expertos que cabe esperar en las próximas décadas. Según los expertos, una de cada nueve personas tiene una edad de 60 años. Pero se calcula que dentro de 40 años sea una de cada cinco. En el año 2040, las personas de esta misma edad superaran, por primera vez, a los menores de 14 años.

5. Dí que país del mundo tiene una población más envejecida y cual una población más joven. ¿Se corresponden con las medias de esperanza de vida, según el informe? Japón es el país más envejecido, pero Niger es el país más "joven".

6. Según el texto, ¿cuál es la edad media mundial? La edad media mundial es de 28 años, según el texto.

7. Escribe las diferencias que se dan entre hombres y mujeres en cuanto a esperanza de vida. Desde 1950, las personas hemos ganado 20 años más de vida: se ha pasado de los 48 a los 68 años. Pero son las mujeres quien se llevan la palma, pus si llegan a los 60 años, tienen 21 años más de visa "asegurados", en cambio los hombres tienen tres años menos asegurados, es decir, solo 18 años más.

8. Explica cual es la situación de población española en la actualidad en cuanto a envejecimiento. La sociedad española actual

9. Observa los mapas y elabora un escrito comparativo de la evolución de la población de 2009 a 2050. ¿Cuales son las diferencias más manifiestas?

10. Analiza en el cuadro las diferencias mas llamativas de la evolución de la población entre los países más desarrollados, en vías de desarrollo y los menos desarrollados. Podemos ver en el cuadro que en los países menos desarrollados, en el 2009, hay pocas personas con la edad de 60 años (con un total de 42.992 personas); en cambio, en los países desarrollados hay 737.275 persones. Pero se puede decir que en el año 2050 ese numero se triplica. Lo más triste es que la esperanza de vida a los 60 años entre 2005 y 2010, es el 2% que separata los países en vías de desarrollo de los más pobres en los hombres. Es decir, que en los países en vías de desarrollo hay un 17%, y en los pobres solamente tengan un 15%. ¿En que apartado las diferencias llaman más la atención? En el que se dice la esperanza de vida a los 60 años entre 2005 y 2010. Que hay muy poca diferencia entre estos dos "mundos" tan diferentes pero que a la vez tienen muchas cosas en común.

11. Recientemente el Gobierno a anunciado una propuesta de ley relativa a la edad de jubilación de los trabajadores españoles. Busca información en la hemeroteca o en Internet y elabora un pequeño informe donde se recoja la propuesta del Gobierno y las repercusiones sociales que ha tenido esta noticia.