La tecnologia actual// Sembla que avui dia no podem prescindir de les noves tecnologies; hi estem, d’alguna manera, enganxats. Si no fem una vídeo conferència, hem de mirar el correu electrònic o, simplement, estar-se a l’ordinador per passar el temps. Tots aquests fets porten al sedentarisme. És a dir, que ens podem estar hores i hores davant l’ordinador sense fer altres activitats sanes, com, per exemple, anar a caminar, quedar amb els amics i amigues o, simplement, fer la compra al mercat. Si una persona que s’està moltes hores davant l’ordinador, tard o d’hora acabarà tenint obesitat; mal d’esquena per les males postures o, fins i tot, relacionar-se poc amb la societat que l’envolta.
Ho dolent de la tecnologia// Segons Kristian Wilson, treballador de la multinacional Nintendo, va dir l'any 1989 que els videojocs no són pas perjudicials per a les persones. “Els videojocs no afecten als nens: és a dir, que si Pacman ens hagués afectat quan érem petits, ara ens mouríem per habitacions fosques, tragan amb nosaltres unes pastilles màgiques i escoltant una música electrònica repetitiva” es defensava Wilson. Però és evident que aquest personatge anomenat Pacman és fruit de la imaginació dels creadors dels videojocs. Mai ens passejarem per la foscor empassant pastilles.
Durant fa pocs anys, es van posar de moda els jocs del tipus brain trainer. De bon principi, els creadors d’aquests jocs deien que jugant amb aquesta mena de jocs una persona podria millorar la seva capacitat mental. Però un recent estudi de la BBC ha dit que aquesta afirmació és falsa. Les vendes dels brain trainer es venen d’una manera impressionant. La BBC ha justificat aquest estudi dient que per més que les vendes siguin extraordinàries, no és una excusa per dir que els brain trainer et fant més intel·ligent. L'única cosa que provoquen, és millorar la destresa del jugador. Jugar, via on-line, al joc de Mario Bros té els mateixos efectes. Però sempre hi ha la gent que està en contra. Nintendo, la principal companyia que fabrica aquesta mena de joc, diu que encara s'ha d'investigar, amb proves científiques, aquest estudi.
Però el joc no és l'únic problema que hi ha amb les TIC. El jovent d'avui dia està “enganxat” i “penjat” a l'ordinador que molts cops ni se’n recorda que ha de fer els deures, estudiar per l'examen de català o bé anar a fer una volta amb els amics. Malgrat aquests problemes, no són pas els únics que hi ha; addicció al joc; cibersexe; pèrdua d'intimitat; pèrdua de temps; missatges ofensius; estafes/robatoris; i una llarga llista que mai s'acaba. Abans de tot, comentem aquests problemes: el primer, el d'estar enganchat i penjat a l'ordinador. L'oferta d'Internet és tan àmplia que els jove s'hi volen consumir aquestes ofertes. Xarxes socials (com pot ser el Facebook, el Messenger, el Fotolog...) que permeten estar connectats amb els amics que viuen a l'altre punta del món. Però aquest problema en porta un altre: que les amistats que tenim per anar a prendre un cafè al bar o per anar a fer una volta, els hi tindrem de dir “amics de pantalla”, doncs parlarem més amb aquestes xarxes socials que no cara a cara. L’addició al joc, que pot comportar, si es juga amb diners, arribar a la bancarrota si s'hi juga amb molts diner i es perden tots. Però també ens poden fer que no complim amb les nostres obligacions, com anar a l'escola o a la feina, no estudiar...
Però un efecte que pot repercutir a la vida diària d'una persona és la intimitat mitjançant la violació d'aquesta. Ultimament s'ha ficat de moda la xarxa social Facebook. En aquesta xarxa social i passa, igual que en altres llocs com aquests -com pot ser Tuenti, coses realment contradictóries. Quan un usuari es vol fer soci d'aquestes xarxes, deixa les seves dades personals sense llegir-se gaire les condicios d'ús, i si ho fa, ho fa per sobre. Segurament, un es pot justificar dient que aquestes condicions són massa llarges i que fa mandra llegir-les. El perril està aqui, ja que ninguna persona saps qui té i on són les seves dades personals. I si les té algú ¿qui és aquest algú? ¿Com les administra? Aquestes, com moltes d'altres, són preguntes que dificilment tenen resposta. Moltes empreses compren els drets dels usuaris de les xarxes socials. D'aquesta manera aquestes empreses saben ho que fan o farán, o que els hi ha passat -alguna borratchera o alguna nit boiga. Així, els de l'empresa s'estalvien algun espant sobre els seus treballadors.
La crisi de la lectura// Si llegir llibres, diaris i revistes ja fa mandra, encara en fa més si la joventut té un ordinador a casa. La raó de la crisi de la lectura, i això comporta que el llibre també estigui en decadència, és que els jovents estiguin jugant als jocs on-line. Una solució, encara que una mica difícil d'imposar, és que els pares del jove intentint estar a sobre d'aquest perque no estigui tantes hores en el ordinador o a la consola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada